Neret al pirineu

Neret florit al juny al Puigmal, comarca del Ripollés.

El neret(Rhododendron ferrugineum), també anomenat rosa dels alps, es un arbust abundant al pirineu, habita als boscos subalpins(amb preferencias per les obagues, zones de forta innivació i els terrenys àcids) i a la primera part dels prats alpins arrivant fins a altituts de 2500m .Pertany a la família de les ericàcies (que inclou els brucs) i com a gran part de les espècies de la família, les seves fulles són perennes. És una planta que creix exclusivament en terreneos àcids (evita els calcaris), gràcies a la simbiosi que té amb microrrizas. Poden arribar a fer una alçada de 1'5 m, amb unes branques fortament ramificades. Les seves fulles són coriaceas, el revers té tonalitats rogencas. La seva característica flor rosada, dota de color els prats alpins durant els mesos de juny, julio i agost. Els fruits són llavors en petites càpsules. Degut a que la planta conté d'algunes substancies toxiques (com la rhodoxantina, present també al teix), els animals herbivors evitin menjar-ne els fulles.

Isard en mig d'un prat alpí amb abundant neret.

A més de al Pirineu, tambíen és comú en altres sistemes muntanyosos d'Europa, com els Alps, el Jura i els Carpats. Configurant així, un paisatge molt típic de l'alta muntanya Europea, especialment durant la seva floració. Als prats on habita el neret, es poden observar en ocasions mamifers alpins aliment-se com per exemple els isards o les marmotes. El neret que habiten en els boscos subalpins(on coincideix amb el nabiu, el pi negre i l'avet), aconsegueixen major grandària que els de l'estadi alpí, a causa de les dures condicions climàtiques que imperen en aquests prats. És molt freqüent l'associació del neret amb el nabiu (Vaccinium myrtillus), formant densos matolls, fins i tot en zones sense pi negre (Pinus unicata).